logo

Adéu a la màquina dedicada

El rack que veieu a les imatges resumeix la meva experiència com a compositor per a medis audiovisuals. I es que fins fa poc, poder fer música amb medis electrònics requeria disposar de màquines dedicades. Ampliar l’estudi amb una màquina nova tant de síntesi com de processat de senyal, implicava omplir dos o quatre espais més del rack d’efectes. I això tenia un impacte visual que feia que entrar a l’estudi fés un cert goig, o si més no m’hi feia sentir a gust. Ara totes aquestes màquines, per cert, caríssimes, han passat a la història, doncs han estat substituides per softwares que, no només fan el mateix, si no que, en alguns cassos, multipliquen la potència de procés de forma espectacular. Només per posar un exemple: Akay S5000, el somni de molts durant anys! Una petita fortuna invertida en 128 Mb de RAM per a carregar sons. Actualment utilitzo un ordinador “CitriQ” que te una memòria de 24Gb de ram disponibles per a carregar sons. Fins ara he conservar el rack, doncs em dolia desferme’n, però he decidit fer el pas: rack fora! Això implica l’adéu a la màquina dedicada. Això implica l’adéu al l soldador i als manats de cables que sortien dels aparells cap al mesclador analògic. Això implica l’adéu als cables MIDI out, i les estratègies de ruteig dels MIDI True i diferents ports MIDI. Ara el meu estudi, molt més potent que mai, d’aspecte no es diferencia gaire al d’un arquitecte. Marc Dalmases. Gener del 2012.rack-1024x682



Els comentaris estan tancats.