logo

Baixa al Pou

La meva primera experiència “interpretativa” amb un ordinador va ser l’any 1983, quan als 13 anys els reis em varen dur el mític commodore 64. Recordo que vaig aconseguir fer un arranjament a tres veus d’una bella cançó familiar: “Baixa al pou”. De fet, el motor de la interpretació era un codi de text amb una seqüència de freqüències i durades assignades a cadascun dels tres oscil·ladors locals, amb una capçalera que definia que aquests havien de generar un tipus dent de serra. Les característiques del resultat de la interpretació eren:

  • Dinàmica de la obra: cap
  • Fraseig: cap
  • Articulació de les notes: inexistent
  • Tempo: immutable
  • Timbre: Immutable, fins i tot diria que molest.
  • Respiracions: cap

Va resultar que allò que interpretat al piano de casa no causava cap sorpresa, poder escoltar-ho per l’altaveu monofònic d’un antic televisor en blanc i negre ple de vàlvules va causar una gran emoció a tota la família. Un quart de segle després els medis tecnològics, lligats a la informàtica musical, ens ofereixen eines impensables fins i tot per la ficció cinematogràfica més imaginativa la època. Tot i això em segueixo preguntant on i quan aquesta tecnologia queda justificada en un procés d’interpretació musical, especialment quan l’interpretació programada esdevindrà el resultat final. En tot cas, en aquest web teniu prous exemples per a jutjar.

commodore

Avui he recuperat aquest giny històric. Està en perfecte estat. Fixeu-vos el sistema d’emmagatzament de dades… ho recordeu?

 



Els comentaris estan tancats.