logo

Весна священная – Le Sacre du printemps

Avui cel·lebrem el centenari d’una revolució, la revolució del segle XX. Mirant només una mica enrera s’endevinen encara les runes candents del nostre món. El més gran artífex d’aquest incendi va ser Igor Stravinsky (1887-1971) que un dia com avui, fa exactament 100 anys va explosionar la forma, l’harmonia i el ritme musicals. No sabem fins a quin punt la “consagració” va ser conseqüència de les obres dels seus predecessors que durant dècades ja estaven fent trontollar les formes i la tonalitat clàssiques. Del que no hi ha cap mena de dubte és que els assistents al Théatre des Champs-Élyssés el 29 de maig del 2013, mai no havien sentit res que li fos comparable. L’abast de la Consagració de la Primavera està, sens dubte, a l’alçada de creacions intel·lectuals d’un nivell d’abstracció comparable a la formulació de la mecànica quàntica o a la teoria de la psicoanàlisi. Durant el XX s’han escrit obres de gran complexitat, però això no és suficient. Una gran obra, a més, cal que ens faci trontollar les freixures. Un segle més tard, quan reescoltem la “consagració” seguim tenint la sensació que mai no hem sentit res que li sigui comparable. Dediquem-li doncs, avui i sempre, el ritual d’adoració que és mereix!

20-05-2013marc-diaghilev

mar(1+c)



Els comentaris estan tancats.