logo

Inquietud

Fa unes setmanes, en Ramon Ribé, gran compositor, pedagog i amic, em deia: quan tot això acabi bé, hem d’escriure una obra ben alegre. Em va sortir de contestar-li:  ja en sabrem Ramon?

La música catalana, prenent les paraules del poema que avui  us presento,  te “gust amarg,  dolcesa estranya”, reflex de tota la repressió que, durant la història i sense treva, des de ponent , ens han anat imposant.

Encara estem lluny de tenir a tots els nostres presos i exiliats polítics a casa, construint el país que tots volem. Mentre, m’he permès musicar un poema del surienc Salvador Perarnau que expressa molt be com em fan sentir aquells qui es volen mal, i molt especialment aquells que, des de massa a prop, amb el seu silenci, passivitat, o suport directe  en són còmplices.

També us passa?



Els comentaris estan tancats.