logo

Yamaha Electone C55

Aquests dies, al local de l’Orfeó Manresà he pogut fer el manteniment d’un orgue Yamaha Electone C-55 que feia molts anys que no s’utilitzava. Sortosament només li calia una mica de neteja interna (i com és habitual m’han sobrat cargols:)

Aquest orgue va néixer l’any 1979 i és un bon exemple de transició d’electrònica analògica a digital. Te algunes peculiaritats que el fan interessant, o si més no curiós:

  • Incorpora un arpegiador, i ritmes de percussió automàtics.
  • L’efecte de vibrato el produeix una peça giratòria que, impulsada per un motor, gira davant de l’altaveu. Es val de l’efecte doppler per a provocar petites variacions de la freqüència (funció habitualment delegada a un LFO dels sintetitzadors). La freqüència d’oscil·lació  es pot controlar amb la velocitat de gir del motor de contínua. Aquest sistema intenta imitar el famós “Leslie speaker” dels orgues Hammond, popularitzat entre altres per Ray Charles.
  • Incorpora efecte de reverberació de molles (podeu veure la molla sota de l’altaveu giratori al vídeo)

Aquest orgue va ser força popular durant la dècada dels 80, i a Youtube  podem veure un munt d’exemples de la seva utilització. Espero que ara, tres dècades després, pugui tornar a fer servei a l’Orfeó.

Al següent vídeo li podeu veure les “freixures”. Fixeu-vos en les interconnexions cablejades, feia temps que no ho veia. Els integrats que es veuen son els “switch” que es commuten electrònicament al apretar les tecles, i una colla d’amplificadors operacionals estàndard.

Pot ser algun dia m’entretinc a entendre millor el seu funcionament intern. De moment m’ha estat impossible trobar-ne els esquemes electrònics.



Els comentaris estan tancats.